El hotel (Mónica Rodríguez)

Editorial SM (Sèrie Roja). Finalista del Premio Barco de Vapor 2016. Publicat en setembre de 2018. 150 pàgines. A partir dels 9 anys. ISBN9788467594331.

He de reconèixer que he passat algunes nits en pensions, paradors i hotels, però cap como el que descriu Mónica Rodríguez  (Oviedo, 1969) en aquest llibre. No puc negar que sent alguna cosa semblant a a l’enveja i aquest sentiment m’estimula a continuar provant, i per què no?

De pequeña viví en un hotel. Fue cuando murió mi padre. Mi madre hizo las maletas y nos subimos a un tren. Salimos de la ciudad que era triste y sin poetas, y el tren la envolvió en una bocanada de humo. Mis hermanos y yo jugábamos por los vagones.Después, el tren se detuvo y vimos al abuelo Aquilino en la estación, tan alto que nos gustó.

Així comença una meravellosa narració plena delicadesa, bondat i sentit de l’humor per a narrar la història d’una família des dels ulls plens de vida d’una xiqueta que no deixa passar una.

hh

El dolor por la pèrdua del pare es transforma en tot un repte i en una lliçó de vida per a tots els lectors. Un vell hotel familiar és l’escenari perfecte per a representar un micromón que retrata de forma sorneguera i valenta tot allò que en diem viure i conviure.
A l’entranyable hotel de l’avi trobem diversos personatges d’allò més variats. Des del gos Nicanor fins els clients fixos i alguns parents. La vídua que viu en la il·lusió d’un viatge en un creuer espectacular es podria tractar de la meua veïna del quint. La parella que ve del llunyà Canadà els veig com amics de toda la vida i la peculiar forense, jo mateixa.
És tan grande la complicitat i tan poderosa la tendresa que un aconteixement tràgic como la possible clausura de l’hotel es torna en positiu. La unió de toda la família i la confiança dels clients aconsegueixen que no es perda l’esperança en cap moment.
Una història que desborda felicitat i riures a mans plenes. Tot farcit d’històries vertaderes i d’altres que es disfressen de versemblança, però que no són més que mentides per a oferir-nos el millos de nosaltres. Records qeu parlen de viatges, vaixells i trens. I de moltes coses més, como per exemple, res el que sembla.

Ressenya es va publicar al blog LJ

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s