L’expedició del doctor Balmis (Os nenos da varíola, María Solar)

Editorial Bromera. Publicat en 2017. 232 pàgines. A partir dels 12 anys.  Traductor Josep Franco. ISBN: 9788490267158.

Poques vegades es publiquen obres de ficció ambientades en fets històrics reals on els més menuts són els protagonistes i, al mateix temps, els receptors. Encara és menys freqüent que aquests sucessos se centren en gestes de tipus mèdic o sanitari que no sobre temes bèlics o problemàtiques socials que culminen en un avanç vital per a tota la humanitat

En aquest sentit, podem afirmar que l’escriptora, periodista i presentadora gallega María Solar ha sentat un precedent pel que fa a la novetat temàtica. I ho ha fet amb tots els honors amb Los niños de la viruela. La expedición Balmis (publicat per l’editorial Anaya i amb il·lustracions de Beatriz Castro). 

hdr

Amb un gran encert quant al traçat de la personalitat dels personatges més destacats, el gran paper que fan d’altres actors secundaris inventats i l’excel·lent ambientació en un temps, l’any 1803, i en un escenari concret, un orfanat de A Coruña. L’autora ens parla de l’oportunitat de tindre un futur molt millor per a uns xiquets orfes que tenien com a principal objectiu aconseguir més menjar que el que els donaven al centre que els acollia.

La precisió històrica és excel·lent gràcies a l’obligada documentació, a la profunda investigació en el tema i a la bona ploma de Solar, sabem que els motius principals perquè els progenitors abandonaven els fills pràcticament en nàixer. Hi trobem també una aproximació a les greus penúries de tot tipus que patien els menuts i també sobre les poques possibilitats de canviar per a millor que tenien.

I que més dir sobre la situació sociocultural de principis del segle XIX. Poques persones sabien llegir i escriure; la fam, les malalties i les privacions afectaven a gran part de la població i la supervivència es basava més en l’astúcia i en la manca total d’escrúpols que en el treball honrat. Coneixerem a una dona que guanyava unes poques monedes a canvi d’alletar els orfes de pocs dies. La directora del centre està marcada per l’afront de ser mare soltera i un orfe despert, viu i ple de bondat que arriba a ser l’ajudant bibliotecari del doctor Posse Roybanes, director de l’hospital de A Coruña. Sí, un jove bibliotecari que aprengué bones maneres i a llegir i a escriure per ajudar el doctor però que, finalment, no formà part de l’expedició.

SF Dr Balmis-1.jpg

Gràcies a les investigacions del doctor personal del rei Carles IV, Francisco Javier Balmis i Berenguer. Un metge valencià que estava convençut de l’efectivitat de la vacuna contra l’epidèmia i que, finalment, no formà part de l’expedició. 

Gràcies a les investigacions personals del doctor el rei Carlos IV, Francisco Javier Balmis, que tenia una fe cega en els efectes de la vacuna contra l’epidèmia de la pigota que havia devastat a gran part de la població mundial, el futur d’un grup de xiquets orfes escollits canvià per a sempre. El pla del doctor era crear una cadena humana amb els xiquets  que transportarien la vacuna en el seu cos fins América, el nou món.

Per aquest motiu, el doctor s’embarcà en una empresa molt ambiciosa que incloïa el director de l’expedició, el metge José Salvany, la directora del orfenat corunyés Isabel Zendal Gómez i fins a vint-i-dos xiquets procedents d’hospicis de Madrid, A Coruña i de Santiago de Compostela. Cap d’ells major de nou anys: (7 anys),  Andrés Naya (8 anys), Domingo Naya (6 anys), Antonio Veredia (7 anys), Martín (5 anys), Manuel María (6 anys), Cándido de la Caridad (6 anys), Francisco Antonio (8 anys), Clemente de la Caridad (9 anys), José Jorge Nicolás de los Dolores (5 anys), Vicente María Salee y Vellido (3 anys), Pascual Aniceto (3 anys), Ignacio José (3 anys), José (3 anys), Tomás Melitón (3 anys), José Manuel María (3 anys), Benito Vélez (7 anys), Juan Antonio (5 anys), Jacinto (6 anys), Gerónimo María (7 anys) i Francisco Florencio (5 anys).

Un  viatge real on la vacuna va ser realment miraculosa. En l’any 1980 l’Organització Mundial de la Salud (OMS) declarà la pigota o virola erradicada per complet, gràcies a la vacunació.

variolax3_781813_manual
Portades edicions en castellà i gallec, respectivament

Cal destacar que no tot fou com s’esperava i moltes promeses i plans es transmoren en fum. El mateix que les esperances que moriren pel amí. En l’epíleg que tanca el llibre sabem que molts d’aquests xiquets passaren d’herois a engrossir els llistats de nous hospicis dels diferens països d’Amèrica, completament plens i amb unes condicions insalubres.

 La expedición del doctor Balmis no sempre fou bien rebuda i molts no entengueren que el missatge era sinònim de vida. Els accidents, els contratemps de tot tius i d’altres perills, fins i tot revoltes, foren la realitat viscuda. Tot per l’afany de no trencar la cadena humana. De futur gloriós a una realitat que a molts els costà la vida. Nombrosos conflictes bèl·lics que dificultaren l’empresa fins el punt de perdre per complet la pista de molts d’aquests xiquets. Ens consta que alguns moriren durant la travessia, d’altres foren adoptatas i la major part van acabar en orfenats fins complir la majoria d’edat.

No estem acostumats a llegir llibres ambientats en moments tan decisius de la història de la humanitat i que homenatgen herois tan joves, per això Los niños de la viruela és una lectura molt profitosa i necessària que contribueix a la visibilització de fites històriques. Tal i com es diu al llibre:

El mejor agradecimiento que podemos dar es conservar la memoria de lo que hicieron. Mientras los recordemos, les estaremos devolviendo parte de los que ellos nos dieron de manera tan altruista y generosa.

Aquesta ressenya es va publicar al web LIBRÓPATAS

 

PREMIS REBUTS

  • Premio “Fervenzas Literarias” 2018
  • Finalista I Premi “Menjallibres” de Vila nova i la Geltrú 2018
  • Premio “Mejor Libro Juvenil” en la III Gala do Libro Galego 2018
  • Finalista mejor libro juvenil Premi “Protagonista Jove” (categoria 13-14 nays) del CLIJCAT 2018

 

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s