Sóc una nou (Soy una nuez, Beatriz Osés)

Editorial Edebé (Tucà Taronja). Publicat en 2018. Premi Edebé de Literatura Infantil 2018. 132 pàgines. A partir dels 12 anys.  Il·lustracions de Jordi Sempere. Traductor. ISBN: 9788468334585.

Em dic Omar. El meu pare era jardiner i la meva mare feia olor de canyella. A tots dos se’ls va empassar el mar poc abans d’arribar a la platja. Els vaig veure desaparèixer mentre flotava en aquella closca de nou al costat d’altres desconeguts. Dels tres, només jo portava un petit salvavides amb el meu nom. L’havia escrit la mare amb un retolador desgastat perquè no l’oblidés mai.

M’ha agradat aquesta història i ho dic de veritat. Omar és una nou, sí, jo també ho confirme. I com a tal s’ha de quedar amb la persona que té l’arbre al seu jardí. Res més a discutir.

Quan la “implacable” advocada Rossana Marinetti es veu obligada a recòrrer a una antiga llei de propietat italiana el jutge Bruno Panatta no dóna crèdit al que diu. Marinetti és una dona freda i molt forta que mai ha perdut un cas però, per què s’encabota a defendre un cas tan absurd? A més, es mire per on es mire no es pot negar que Omar és un xiquet i les autoritats en matèria social són les que han decidir per ell.
nuez
Un bon grapat de testimonis asseguren que Panatta està equivocat, Omar és, sens dubte, una nou. Un dels testimonis és un botànic al que Omar va ensenyar a tractar les plantes de manera especial. Una dona experta en teixits que troba a faltar el seu nét i un dels veíns de Marinetti que té un olfacte excel·lent li apassionen els pastissos que el xiquet  el xiquet la nou sap preparar millor que ningú. Tots ells defenen la identitat d’Omar i no pot ser que ciència, el tacte de la pell i la seua aroma els facen concloure que és una nou. Tots els testimonis tenen motius per defendre aquests arguments i ho fan amb fermesa.
La solitud i la comunicació que molts dels personatges sofreixen s’alleugereixen amb la presència d’un xiquet que ha patit molt i que té una inclinació natural per ajudar l’altri i també desitja compartir amb la resta tot el que li han ensenyat.
El que sí és veritat és que Omar ha canviat de forma notable i positiva la vida de totes les persones que l’han conegut i si cal posar en marxa tot tipus d’estratègies, per molt estrambòtiques que siguen, ho faran. També el fiscal que té l’obligació de defendre la postura contrària canvia d’opinió quan Omar recupera el seu gatet que ha pujat a una teulada.
Però, per on ha aparegut Omar? En el jardí de Marinetti baix d’un anouer . Són motius suficients perquè Omar es quede amb ella? Per suposat. Així doncs, tot està ben clar. És Marinetti amb qui s’ha de quedar i el jutge no té més remei que decidir a favor d’ella.
Un altre punt el marca la història d’Omar que ell mateix conta. Les persones que es veuen obligades a deixar el seu país i tot el que tenen arriscant la suea vida. Omar ha perdut els pares en el mar i s’ha escapat d’un centre d’acolllida d’Itàlia, el país on transcorre la história.

Una història original i molt divertida que retrata un drama social de molta actualitat i en primera persona tractat des de l’humor i una confiança cega en la bondat de l’ésser humà per la seua capacitat d’interaccionar amb els altres per tal de fer-los la vida més feliç i plaent. La ironia amb què s’encara aquest tema tan delicat demostra com són d’absurdes moltes de les lleis que dificulten la felicitat de les persones.

Les il·lustracions de Sempere són molt divertides i quasi sempre apareix una nou -un altre motiu per demostrar que no és un xiquet. Les imatges doncs, solen ocupar una doble pàgina i en la part superior de cada full sol aparèixer una escena en color que representa una anècdota feliç d’Omar. En la part inferior però, i a dos tintes, trobem un moment disparatat del judici. I, per acabar, la dedicatòria de l’autora que encapçala la història:


Als qui busquen un lloc.

Aquesta ressenya es va publicar a LJ

 

 

Un comentari

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s