Beatrix Potter o la independència d’una dona del segle XIX gràcies a un conill

Pere o Peter Rabbit fou el conill més eixerit, desobedient, atrevit i rebel de la seua llorigada i també fou el personatge que més històries li va inspirar a la seua creadora, Beatrix Potter. L’escriptora, naturalista i il·lustradora anglesa va nàixer un 28 de juliol de 1886 en el si d’una família acabalada que va posar en les mans de mainaderes i institutrius l’educació i l’afecte dels seus dos fills.

young_beatrix.jpg

Tal i com era habitual en el segle XIX en les senyoretes de classe alta, Beatrix va rebre una acurada educació victoriana que no permetia que el seu intel·lecte es desenvolupara molt més enllà del que li corresponia a algú que tindria com a úniques obligacions la cura de la llar i de la família. Però l’escriptora va demostrar des de ben menuda la gran passió que sentia cap a la natura, les plantes i els animalets que solia amagar al seu dormitori per a estudiar-los i més tard dibuixar-los amb tot detall.

El fet de nàixer dona li va impedir realitzar estudis sobre botànica, encara que gràcies a les seues dots innats per a la pintura no va deixar mai de dibuixar, primer al carbó i després en aquarel·la. El pas del dibuix a l’escriptura fou menys ràpid i totalment inesperat. Beatrix tenia per costum regalar contes il·lustrats a les filles de les seues institutrius, les poques persones amb qui es relacionava, i amb qui s’avenia perfectament. Aquestes dones que la cuidaren de menuda foren les que l’animaren a publicar els seus contes. Els pares de Beatrix, lluny de donar-li suport en les seues passions per a les que estava sobradament capacitada, es mostraren contraris i fins i tot es van negar a què la filla s’unira sentimentalment a qualsevol persona que haguera de treballar per subsistir. El gran respecte que sentia Beatrix cap a les tradicions i pels seus majors la van obligar a mantenir en secret el seu desig de casar-se amb un editor que va morir abans que ella aconseguira la independència econòmica gràcies als seus contes.

200px-benjaminbunny8

Beatrix fou una dona avançada al seu temps i la precursora de l’àlbum il·lustrat del segle XX perquè fou la primera a entendre com un tot una obra on text i imatge es complementaren. Fou una pionera també del merchandising perquè va patentar la imatge de Pere el Conill i va guanyar diners amb les col·leccions de peluixos, plats, gots, etc. que portaven impresa la imatge del protagonista de moltes de les seues històries.

És a Beatrix a qui li devem la capacitat de les imatges per contar des de perspectives molt diferents a la del text. Les seues històries eren breus i senzilles, pensades per a un públic infantil que adorava a qui li encisaven les il·lustracions i era molt exigent amb els detalls.

descarga.jpg

Una de les seues troballes més festejades i que han influït de manera notable en escriptors i/o il·lustradors infantils ha estat l’antropomorfisme animal, en dotar imagesals protagonistes de qualitats humanes, i no solament amb els vestits. A través de les seues històries ens mostra l’univers infantil allunyat del prototipus de l’època representat sempre per un xiquet bo, obedient i passiu.

Ella va aconseguir centrar l’atenció en un conillet juganer, atrevit i sempre amb fam d’aventures que va iniciar el seu aprenentatge amb entremaliadures que de vegades tingueren tràgiques conseqüències. Ironia, aventura i transgressió en unes imatges que parlen per elles mateixes.

Autors com Lewis Carroll (Alícia a través de l’espill), Roadl Dahl (El Gran Gegant ), Maurice Sendak (Allà on viuen els monstres), Kennet Grahame (El drac pereós) o Arnold Lobel (Dies amb Sapo i Sepo) tingueren en Beatrix Potter una mestra i model a seguir.

infografia.jpg
Infografia sobre les criatures de Beatrix Potter

No fou fins als 47 anyd d’edat quan Beatrix es va casar amb un advocat amb qui va conviure fins la seua mort en 1943 quan ja havia fet els 77 anys. Fins aleshores, li va donar temps a escriure fins a vint-i-tres contes abans que la vista començara a fallar-li. En aquest mateix moment, Beatrix va deixar la seua Anglaterra natal i va concentrar les seues forces en treure endavant una granja d’ovelles que tenia a Escòcia, el país on passaven les vacances d’estiu tota la família.

Per una altra banda, si recuperem els adjectius amb els quals descrivíem al simpàtic conillet Pere, no és exagerat considerar-lo l’alter ego de l’autora. Encara que l’animalet acaba sent l’ingredient l’ingredient principal d’un magnífic pastís de carn que preparen els grangers, farts de les trastades del conill en el seu hort. No és un final massa esperançador, però tal vegada és un reflex del risc que comporta anar contracorrent i fer de la curiositat i de l’aventura la nostra raó de ser.

Imatges: Viquipèdia

Article publicat a DESCRIU

 

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s