50 coses sobre mi (Care Santos)

 

Editorial Edebé (Periscopi). Publicat en febrer de 2017. 128 pàgines.  A partir dels 14 anys d’edat. ISBN: 9788468334899.

Albert és un d’aquells que en diuen “adolescents“. En primer lloc perquè té setze anys i també perquè comença a experimentar pel seu compte tot allò que li crida l’atenció.

En aquesta història és ell qui pren la paraula i ens mostra tot el que fa i el que pensa sense embuts, sense filtres, amb molta sinceritat i amb un punt de rebelia. D’aquesta manera és com l’Albert es convertix en el representant d’una forma de pensar, de sentir i d’actura que tal volta no coincidix amb la de tots els adolescents, però n’és una mostra útil de la seua generació. I com ell mateix diu:

Fa poc vaig salvar la vida a un paio. Dit així, ja sé que sona una mica fort. Però és la veritat. De vegades la veritat és forta. Segur que us esteu preguntant què va passar, què vaig fer. Potser m’imagineu com un heroi. Algú que va pel món salvant vides o salvant mons. Que du una capa i una «S» llampant a la samarreta. No us ratlleu. Soc un paio com tots, però una mica més estrany. Em penso que si no fos estrany, les coses haurien estat diferents. D’aquella matinada gairebé no tinc records clars. Tot va ser cosa de tres o quatre segons. Gairebé no vaig tenir temps ni de pensar, però sí de formular-me una pregunta horrorosa: «I si no faig res?
Cinquanta és un número clau perquè és just la quantitat de dades que està disposat a desvetllar-nos. La mateixa quantitat de vídeos que penja en youtube com a flaixos que, com en un puzle, hem d’intentar encaixar en un tot per a entendre’l.
Ens hem de preparar per a saber-ho tot sobre aquest jove i, de passada, també sobre l’adolescència en general. La iniciació i les primeres vegades sobre experiències com el sexe, la beguda i la seua posició enfront el món. Una barreja d’inconformisme, vitalitat i de violència són les notes predominants en una música que es neguen a admetre que no saben ballar.
Un grapat de temes durs contats de manera crua i en primera persona perquè l’autora, Care Santos, decidí vestir de ficció dues notícies que li van cridar l’atencio. La primera, la mort d’una jove madrilenya de dotze anys per coma etílic. I, la segona, una dada que esborrona: els joves de l’estat espanyol comencen a beure als tretze anys.

Aquesta ressenya es va publicar al web LJ

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s