“Postales coloreadas”, una història familiar de dones

Editorial Contraseña S.C. Publicat en abril de 2017. 318 pàgines. A partir dels 14 anys d’edat. ISBN: 9788494547829.

Estic molt contenta de llegir un nou llibre de la meravellosa escriptora Ana Alcolea. Es tracta d’una història diferent on predomina el realisme i és tot un homenatge biogràfic a les dones de la seua família, i això és bo.

Su fondo de armario no era de ropa, ya que tenía muy poca; yo siempre la conocí de negro, de gris y de un suave color violeta como alivio de luto que lució desde que murió mi abuelo Paco, un año antes de que yo viniera al mundo. Su fondo de armario estaba tejido de fotografías dedicadas y de postales coloreadas.

De nou, vull recordar el meu agraïment perquè les històries ben escrites mereixen ocupar un lloc en la nostra biblioteca i més quan les signa una autora clau en la literatura infantil i juvenil amb magnífiques incursions en obres per adults, com aquesta obra.

Ana Alcolea, l’autora, és una saragossana habituada a fer xarrades per a estudiants de secundària sobre llibres, lectura i literatura. En aquest llibre ens porta a la història de la seua família tot i barrejant realitat i ficció a parts iguals. El retrat de l’Espanya rural de principis del segle XX a través dels ulls de l’àvia materna de l’escriptora que va superar les cent anys de vida, és impressionant. En aquella època, la fam era el motor que ho movia tot i el treball dur l’única moneda de canvi per als qui havien nascut al camp, tan diferent de la ciutat. Les llums i les ombres s’alternen en la història per mostrar-nos que, malgrat el masclisme, la dóna era la figura més forta i més important de tota la família. Un altre punt són les vicissituds polítiques que tenen una presència més que imprescindible en el llibre perquè la protagonista els coneix tots. Des de la monarquia que va donar pas a una aclamada república que va culminar amb el sabor amar de la dictadura, passant per la terrible postguerra.

El llibre, a més d’oferir-nos un retrat costumista d’una època que l’autora va conéixer per referències també té la generositat de parlar-nos d’ella mateixa. La seua passió per la música, Itàlia, els seus anys de docència i el fervor literari que la va empényer a viatjar fins a Escòcia, Suècia i altres llocs, acompanyada sempre d’una llibreta on poder prendre notes que després prenien forma de novel·les. Aquest amor desmesurat per les paraules i els viatges té una explicació. Les primeres dones de la seua família, de les quals Ana Alcolea té notícia, també somiaren amb el poder transformador de les paraules que ara, com en un merescut homenatge, per fi, parlen d’elles.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s