Carmen Martín Gaite de passeig amb la Caputxeta per Manhattan

Celebrar els aniversaris és un aconteixement habitual que agrada a menuts i grans per igual però recordar el naixement d’un escriptor ja finat resulta poc menys que frustrant. Sembla indicar que hem arribat tard i que ens intimida parlar de la seua mort, però es fa. El mateix que homenatjar a qui no està o lliurar un premi de forma pòstuma és un fet que no s’hauria de permetre, però tampoc passa res perquè és sense mala intenció i no per callar consciències, veritat?

Així doncs, tot i seguint la línia de festejar sense comptar amb la presència del vertader protagonista de l’aniversari, ens disposem a parlar de Carmen Martín Gaite nascuda un 8 de desembre, com avui, a Salamanca i també d’un dels seus llibres més significatius: Caperucita en Manhattan que fou un dels llibres més venuts l’any que es va publicar.

No sabem si aquesta escriptora salmantina es trobava a Manhattan quan va concebre el llibre però sí que és cert que va passejar amb la Caputxeta. De veritat. Així ho afirma la pròpia autora en la dedicatòria del llibre.

Para Juan Carlos Eguillor, por la respiración boca a boca que nos insufló a Caperucita y a mí, perdidas en Manhattan a finales de aquel verano horrible.

Carmen va treballar en aquesta ciutat novaiorquesa i la va triar com a escenari d’un llibre on una dona peculiar es disposa a acompanyar a una xiqueta valenta que sap el que vol però desconeix com arribar-hi i per on. El paper de la dona és recordar a la xiqueta que té capacitat per ser el que ella vulga i el desenllaç del llibre apunta a un final feliç. Carmen va posar per nom a la xiqueta Sara, però les coincidències amb el conte (la mare, la visita a l’àvia, el pastís i el llop) fan pensar en la Caputxeta Vermella. Encara que, en realitat la xiqueta tenia un altre nom: Marta, i es tractava de la filla de l’escriptora que va morir abans de complir els trenta anys i l’extravagant dona amb qui comparteix el viatge és Carmen, la seua mare.

Per una altra banda, si haguérem de parlar de les característiques més destacades de Carmen Martín Gaite que contribueixen a dotar de genialitat a les seues obres en triaríem dues. En primer lloc, la capacitat de combinar la realitat asfixiant d’un món d’homes on la dona es mostra submisa i trista amb la fantasia alliberadora. La màgia, la il·lusió que donen els somnis els hereta l’autora de la seua àvia originària de Galícia i que li resultaren útils per alentar els personatges femenins i per donar plaer els lectors. El segon aspecte es tracta de la finestra. Carmen tenia per costum introduir-se dins l’ànima de les seues protagonistes i, des d’allà, narrar el desencant que els produïa la seua vida a través d’una finestra que els permitia fugir uns instants i somiar amb un món millor. La metàfora de la finestra apareix en llibres com: El balneario, Entre visillos i Fragmentos de interior.

Quan Carmen va escriure Caperucita en Manhattan per primera vegada allunya a la protagonista femenina, en aquest cas una xiqueta, de la perspectiva de la finestra i també la convida a trencar amb tot per trobar la llibertat. És una cosa que tots hauríem de fer i així queda dit. Gràcies, Carmen.

Imatge: Siruela

Publicat a LIBRÓPATAS

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s