Les trobairitz: les dones trobadores que cantaven a l’amor libre

Dona i art són dues paraules que cada vegada més hi trobem en una mateixa frase.

El mateix que invisibilitat i silenci, però sembla que hi ha moltes iniciatives per evitar-ho.

Un dels descobriments més novedosos és sobre les trobairitz, un concepte que es va fer servir per primera vegada en el segle XIII i que significa “compondre”. A més, les trobadores i els trobadors també cantaven o recitaven les composicions que creaven.

Està documentat que les trobairitz foren les primeres compositores de música seglar occidental i que eren d’origen noble i casades amb altres nobles de Provença, al sud de França. També se’n coneixen al nord d’Itàlia, Catalunya, Navarra, etc.

La novetat, respecte els trobadors masculins, és que elles reclamaven l’amor de l’estimat i això es considerava molt transgressor per l’època.

Algunes trobairitz:  María la Balteira, Alamanda de Castelnau, Clara d’Anduza o Azalais de Porcairages, Maria de Ventardorn i Beatriz de Día. 

Alamanda de Castelnau; Clara d’Anduza o Azalais de Porcairages; Maria de Ventardorn, que plasma el deseo de igualdad entre hombres y mujeres en las relaciones amorosas:

Un poema d’aquesta última, casada amb Guillem de Poitiers i enamorada del trobador Rimbaud d’Orange, a qui dedica les seues “cansóns”.

He estado muy angustiada
por un caballero que he tenido
y quiero que por siempre sea sabido
cómo le he amado sin medida;

Ahora comprendo que yo me he engañado,
porque no le he dado mi amor,
por eso he vivido en el error
tanto en el lecho como vestida.

Cómo querría una tarde tener
a mi caballero, desnudo, entre los brazos
y que él se considerase feliz
con que sólo le hiciese de almohada,
lo que me deja más encantada
que Floris de Blancaflor:
Yo le dono mi corazón y mi amor,
mi razón, mis ojos y mi vida.

Bello amigo, amable y bueno,
¿cuándo os tendré en mi poder?
¡Podría yacer a vuestro lado un atardecer
y podría daros un beso apasionado!

Sabed que tendría gran deseo
de teneros en el lugar del marido,
con la condición de que me concedierais
hacer todo lo que yo quisiera. (El blog insostenible, 2013)

 

 

 Font

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s