platja inúltis

Em dic Sofia. Tinc onze anys i mig i quan sigui gran vull ser inútil.

Amb aquesta frase s’inicia la història de Sofia que és tota una declaració d’intencions que hem d’interpretar quan toca. Aquesta jove d’onze anys i mig té molt clar el seu futur, però no és per casualitat. Quan els seus pares deixen la ciutat per traslladar-se a un poble menut i allunyat tot canvia per ella. Allí no hi ha centres comercials ni s’escolten cotxes ni sorolls de cap classe a tothora. Però tampoc pot veure la televisió tant com abans i els seus amics de sempre estan molt lluny.

El canvi per a Sofia és molt dur, malgrat tot, poc després arriba a connectar de forma tan profunda amb les seues amistats i amb la platja quasi deserta que visita pràcticament cada dia que la xiqueta descobreix les seues passions. La música, la natura i les coses senzilles són la seua prioritat. Una nova forma d’afrontar la vida que la fa reflexionar sobre la pertinença de tot allò que aprén a l’escola.

En aquest nou lloc on viu Sofia és més important sentir que fer; observar que mirar i la xiqueta es deixa seduir per la pintura de Kandiski i la música de Mozart. A l’escola rural els horaris i el ritme és molt distint i els seus nous amics Frodo i Fay. Tot això ens arriba de forma directa, amena i plena d’humor a través del diari personal de la xiqueta que té la intenció de fer-se entendre per la seua família, ja que: <El papà s’ha tornat un gran No>. I és que els seus pares ho senten tot d’una altra manera, la seua mare troba a faltar la floristeria on treballava i el seu pare està més ocupat que abans. Però ella està encantada amb el canvi.

A la platja Sofia descobreix persones tan interessants com un senyor que col·lecciona bastons i altres persones que passen les hores tocant el violí. Res d’això satisfà el seu pare que afirma que ha de pensar en tindre un ofici perquè les aficions de la filla -tocar la guitarra, dibuixar, passjar per la platja a l’hiver o col·leccionar petxines- no serveixen per a res. Per això, Sofia desitja ser una inútil ja que això la fa feliç i no suporta escoltar el seu pare quan li insisteix que algun dia haurà de«guanyar-se la vida».

En definitiva, una novel·la breu per adolescents que combina un llenguatge molt acurat amb les boniques aquarel·les de l’entorn en el qual es submergeixen els personatges que emboliquen el lector en una atmosfera que el farà vibrar tant o més com a Sofia. Tota una reivindicació d’allò que menys és més i  viure el moment present, a més d’una invitació a dur un nivell de vida de més qualitat que ens obliga a plantejar-nos moltes qüestions.

Un llibre dirigit als joves, sí, pero joves que somien amb un futur on ser feliços explotant les habilitats que dominen i amb les quals se senten a gust. Estem front a una història que interpela directament els pares i les noves corrents educatives que parlen d’intel·ligències múltiples i de les bondats d’explotar la creativitat al màxim. Una crida a la nova forma d’educar, no solament als centres educatius, i que convida a reflexionar sobre les nostres prioritats.

9788417440312.jpg

La platja dels inútils

Àlex Nogués, autor

Bea Enríquez, il·lustradora

88 pàgines

+ anys

Barcelona: AKIARA, 2019

ISBN: 9788417440312

13,76 euros

 

Publicat a LITERATIL

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s