Una de llegendes:”Si es fa trenc d’alba al llavador”

Les coneixia de vista de l’institut. Anaven al batxillerat de ciències i com que eren de Benilloba i no de Cocentaina, no les veia sovint pel poble. En alguna nit de festa per Alcoi i en algun cafè al pub Kilòmetre Zero sí que les havia vistes, però s’adonava que mai no havia pensat en elles. Ara, però, el contemplaven com si el conegueren pregonament, amb un somriure per on s’hauria perdut qualsevol.