Un Club de Lectura en valencià amb premi

Aquest projecte que Mirella va elaborar quan treballava a l’EPA d’Oriola té un doble mèrit perquè a més de la qualitat i del gran encert dels contiguts ha comptat amb la participació d’un grup d’alumnes d’aquesta localitat castellanoparlant que estudia valencià.

Sóc una nou (Soy una nuez, Beatriz Osés)

Em dic Omar. El meu pare era jardiner i la meva mare feia olor de canyella. A tots dos se’ls va empassar el mar poc abans d’arribar a la platja. Els vaig veure desaparèixer mentre flotava en aquella closca de nou al costat d’altres desconeguts. Dels tres, només jo portava un petit salvavides amb el meu nom. L’havia escrit la mare amb un retolador desgastat perquè no l’oblidés mai.

La habitación de Nona (Cristina Fernández Cubas)

Al principio se me hizo raro. Entrar sin llamar. Todos en casa nos habíamos acostumbrado a golpear con los nudillos, aunque empujáramos enseguida la puerta sin esperar respuesta. Por eso invariablemente sorprendíamos a Nona. Distante, ensimismada, perdida en su mundo secreto. Pero hoy era distinto. Nadie vigilaba el santuario, así que entré sin llamar.