Moltes vegades solem relacionar l’art amb el malditisme respecte les relacions que els escriptors, pintors, músics, etc. mantenen amb la resta o amb la sort que tenen amb els seus projectes. No és però, el que ocorre amb Charlotte Salomon ( Berlín, 16 d’abril de 1947 – Auschwitz, 10 d’octubre de 1943). Aquesta pintora jueva nascuda a Berlín abans dels anys 20 es va enfrontar al fosc destí de la seua família i també va sofrir una de les pitjors tragèdies de la història del segle XX.
L’escriptor francés David Foenkinos ens aproxima a la història d’aquesta dona amb el seu estil tan personal i profundament intimista i delicat. L’autor de La delicadesa i d’altres que encara que no s’han traduït a la nostra llengua, però sí al castellà: Los recuerdos, Mucho mejor o La biblioteca de los libros rechazados; va descobrir l’obra d’aquesta genial pintora en una exposició de París i des d’aleshores va decidir seguir les seues passes per elaborar una peculiar biografia.
La fascinació cap a la pintora fou tan forta que és el mateix Foenkinos, i no un narrador extern convencional, l’encarregat de posar veu als pensaments i frustracions d’una artista, molt parca en paraules des de la infantesa. Després de declarar-se entusiasta de la llengua i la cultura alemanyes, Foenkinos va visitar tots els llocs que va freqüentar Charlotte en el Berlín on va nàixer i es va entrevistar amb els descendents de persones que la van conéixer… i també els qui la denunciaren. Des de l’escola on va assistir de menuda dins els minsos homenatges en forma de plaques daurades commemoratives o Stolpersteine, que es troben als carrers on habitaren jueus il·lustres deportats de Berlín.
Charlotte també en té una, de placa, al sòl, just davant de casa seua en el carrer de la Wielandstrasse on va nàixer. Al costat del seu nom trobem el deu seu pare, que fou metge, i el de la segona dona. Això sí, en la placa de la paret del portal de la casa familiar solament apareix el nom del pare.
Quasi un segle després del naixement de la pintora, que va morir embarassada en un camp de concentració als 26 anys d’edat, David Foenkinos traça un itinerari personal i vehement de la vida de l’artista alemanya. Les dades de la autobiografia que ella mateixa va començar a escriure molt jove: Vida? O teatre? i el minuciós treball d’investigació realitzat per l’autor són les fonts principals sobre les que s’assenta el llibre. Entre les seues pàgines l’autor pretén retre comptes tot i intercalant troballes, reflexions i notes personals en els episodis de la vida d’aquesta dona tan particular que s’ordenen de forma cronològica. D’aquesta manera, al mateix temps descobrim tots els detalls de la vida de Charlotte i ens amerem de l’atracció de l’escriptor per la intel·ligència i la força d’una dona morta fa ja més de setanta anys després de descobrir-la.
Una història fascinant entre la narrativa i la poesia infestada de malenconia i força on l’instint de supervivència i el desig de preservar l’art xoquen contra la masacre del nazisme. Una excusa per elaborar un sincer homenatge a aquesta heroïna i a la seua particular història de superació i dignitat que, com va arribar a afirmar:
Si no puc trobar cap alegria en la meua vida, o en el meu treball, moriré.
Abans de res, a Charlotte cal considerar-la una supervivent que va aconseguir superar el suïcidi de la seua mare, el de la germana, l’àvia i altres nombrosos membres de la família materna. A més de ser ignorada pel pare, les traves que es va trobar per ingressar en la Universitat de Belles Arts de Berlín i la competència amb una madrastra cantant d’òpera a qui en realitat va estimar i admirar a parts iguals.
Una història premiada amb els guardons Reanudot i Goncourt dels estudiants i que a través de les seues 224 pàgines ens transmet l‘esperança i la força de l’art en les tragèdies que assolen els individus.
Charlotte
David Foenkinos (autor)
Mercè Ubach Dorca (traducció)
Edicions 62 (El Balancí): 2015
+ 16 anys
224 pàgines
2015, 201 (edició en català)
ISBN: 9788429774375 |
Publicat a CULTURAMAS
Llegir m'agrada... i saber de llengua també 