La habitación de Nona (Cristina Fernández Cubas)

Editorial Tusquets (Sèrie Roja). Premi Hache de Literatura Juvenil 2018. Publicat en  2014. 192 pàgines. A partir dels  14 anys. ISBN9788490660751.

Sempre trobe un plaer que no puc explicar en llegir una recopilació de contes amb un fil conductor tan potent com és la invitació al terror a partir d’escenes quotidianes i protagonitzades per personatges, aparentment, inofensius.

Aquest recull de la catalana Cristina Fernández Cubas conté un total de sis contes amb un títol que ens avança poc del contingut La habitación de Nona, Hablar con viejas, Interno con figura , El final de Barbro, La nueva vida Días entre los Wasi-Wano. Tots sis són molt diferents i sempre és la veu narrativa de l’autora la que dóna sentit a uns relats dels quals no seria difícil imaginar-nos formar part.

En paraules de l’autora:

Yo creo que la cotidianeidad no es tan apacible como parece.

Interno con figura és el que més m’ha agradat, sobre tot per la mostra de diverses interpretacions al voltant d’una mateixa escena és la història del quadre de l’artista italià Adriano Cecioni -que també és la imatge que trobem a la portada. Es tracta d’unes anotacions que l’autora convertí en relat després de visitar una mostra d’obres pictòriques. Un grup d’escolars opinen sobre l’actitud de la jove que apareix al quadre. Aquestes opinions van des del joc infantil fins a l’amenaça més cruel i sense oportunitat de fugir.

Hablar con viejas obliga a rellegir Josafat. Una llibre de Prudenci Bertrana publicat en el llunyà 1906 i que manté trets en comú amb aquest conte per la relació entre una dona i una bèstia d’allò més abominable. Encara que en la història de Cristina Fernández l’encontre és totalment inesperat i, per tant, molt més sinistre. Pel que fa a Días entre los Wasi-Wano, simplement o em passaria, però conec gent que sí. I La habitación de Nona, el conte que dóna nom a tot el recull, ens fa canviar d’opinió sobre la protagonista i veu narrativa a mesura que avancem les pàgines.

Tot plegat: la difícil relació entre dues germanes; la decisió poc ètica que ha de prendre una dona amb problemes econòmics; les diverses interpretacions respecte un quadre que el transforma en inquietant; les tres filles d’un vidu amb la bella i enigmàtica segona muller; el passat sentimental d’una dona que ara s’ha tornat solitària i trista i el vincle tan inesperat que es dóna entre una xica i el seu oncle.

Potser no són els relats que jo recomanaria als adolescents, encara que el personatge principal siga siempre una xiqueta o una jove. De tota manera, un grapat de joves han decidit otorgar el Premio Mandarache de Jóvenes Lectores 2018 i això és suficient per declarar-lo literatura juvenil, no tant els personatges de l’obra, els escenaris ni molt menys la temàtica.

Anuncis

One Comment Add yours

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s